CHARRADA SOBRE JOANOT MARTORELL

CHARRADA SOBRE JOANOT MARTORELL

Seguint en la programació de charrades i presentacions de llibres organisades per El Piló, el dia 16 d’Abril va tindre lloc en la nostra sèu la charrada sobre “Joanot Martorell; cavaller i escritor de la nació valenciana”, impartida per Joan Ignaci Culla.

Obrí la sessió el president d’El Piló, Josep Barat, per a donar les gràcies al públic per la seua assistència i presentar al conferenciant, del que va dir que és un gran investigador de la nostra història i autor de molts llibres i estudis sobre temes del Regne de Valéncia.

A continuació prengué la paraula Joan Ignaci Culla, el qual va anar desenrollant les diverses etapes de la vida de Joanot, des dels seus besyayos que ya eren una família important en Gandia, fins que se’n vingueren a viure a Valéncia, on va nàixer l’any 1410. A pesar de que era el segon fill va heretar les possessions de son pare lo que el va convertir en cavaller i valent-se d’esta condició tenia cabuda entre les classes altes del moment, lo que li va portar a interessar-se per la lliteratura.

Se’n va anar a Nàpols a la Cort d’Alfons el Magnànim i allí tingué accés a la Biblioteca més gran que n’hi havia en aquells temps, on començà a escriure la seua novela “Tirant lo Blanch”. Una novela de cavalleria, pero més alvançada que les que n’hi havien fins llavors, puix estes eren de personages fantàstica i en el Tirant els personages són més reals i per lo tant més creibles.

Desmontà alguns errors sobre la novela, com que ell no la va acabar, cosa que ell diu que si, sino que ho va fer Martí Joan de Galba i este error ve perque Joanot li la va entrega ad aquell el manuscrit en penyora d’un préstam, que no va tornar perque morí arruïnat. I també l’error que ha publicat algun estudiós català, de que va pertànyer a un grup de Barcelona vinculat al Príncep de Viana, perque no coincidixen les dates.

Tota la dissertació de Joan Ignaci va estar recolzada per la proyecció de diapositives mostrant copies dels documents originals en que es basaven les seues afirmacions.

Per a acabar la conferència l’orador va contestar ad algunes preguntes que li feren els assistents.

A l’acabar la conferència el públic assistent li va donar una gran ovació al conferenciant i este va contestar ad algunes preguntes que se li feren sobre el tema.

Vore les images